dilluns, 11 de maig del 2020
diumenge, 10 de maig del 2020
Seattle 2002
Hola Jaume,
Primer de tot, per molts anys!!!
Han estat molts anys d’haver pogut treballar a prop teu, i crec que com tots els qui hem tingut contacte amb tu, hem après molt de tu.
Sobretot hem après molt de la manera com enfocaves les coses, hem aprés a pensar-les bé i sempre intentant veure una mica més enllà.
Avui recordava el viatge que varem fer a Seattle l’any 2002, i en que, de manera excepcional, vam anar-hi un dia abans i directes a veure balenes... O intentar-ho més ben dit.
Primer de tot, per molts anys!!!
Han estat molts anys d’haver pogut treballar a prop teu, i crec que com tots els qui hem tingut contacte amb tu, hem après molt de tu.
Sobretot hem après molt de la manera com enfocaves les coses, hem aprés a pensar-les bé i sempre intentant veure una mica més enllà.
Recorda com a la tornada van començar a venir onades cada cop més fortes, tant que passaven per sobre aquest mini vaixell. Tota una experiència!!!
Gràcies per tot el que ens has ensenyat i per tenir la teva amistat.
Una forta abraçada, i espero que després del confinament ens poguem veure en persona!!!
Marc
Moments entranyables per a mi, per a nosaltres...
Sempre amb la seva, nostra, estimada i enyorada Marissun....
 |
| brindant pel meu aniversari.... |
 |
| naixement a Mallorca de ses ninetes..... |
 |
| 30 anys de la Maria.... |
Àgata
dissabte, 9 de maig del 2020
58 de 70
Que difícil és posar negre sobre blanc el que vols dir! Sobretot, quan el que vols és traduir sentiments en paraules! Els experts aconsellen començar fent una pluja d'idees i a mi m'ha sortit un diluvi:
Jaume, Marissun, padres carmelites, diumenges a les 15, Renault 8, Lawrence d'Aràbia, Gran Licor Alentador, casament, Arenys de Munt, el Masnou, Cap Nord, Marxa de la Llibertat, President Companys, Estel, Oriol, cangurs, Mas Ram, piscina, sol, dinars, sopars, revetlles, incendi, celebracions, pastissos, paelles, pa, rialles, somriures, trencament, crisi, plors, suport, consells, companyia, Montellà, Visiega...
...i envoltant-ho tot, de manera constant: dialogar, discutir, debatre. Si amb algú he practicat amb plaer l'art de la dialèctica ha estat amb tu. Recordo que de jove discutia amb passió, com si es tractés d'un combat en què no em volia deixar vèncer. Amb els anys, la passió s'ha apaivagat, potser perquè he entès que gairebé no hi ha res que valgui la pena ser discutit apassionadament perquè les coses substancials de la vida són poques però indiscutibles. Amb tu vaig aprendre que "depèn" és sempre una bona resposta per guanyar temps mentre busques un argument irrefutable.
Benvolgut Jaume, quan burxo en els racons llunyans de la memòria, em costa trobar un temps en què tu no hi siguis present, per això, per a mi, ets com un germà més, perquè ets present a la meva vida des que en tinc records. Que per molts anys puguem seguir discutint tot assaborint un dels teus pastissos ben remullat amb el que tu ja saps.
PER MOLTS MÉS ANYS!!!
Imma
Imma
divendres, 8 de maig del 2020
En l'inici...
De les arrels de Badalona i Comabella has esdevingut home de mar i muntanya
Vida de família ... tradicions ... i anar creixent ...
Ja podies amb aquest palmó ...!!!
Poques vegades anàvem a la gran Ciutat
Trepitjant raïm ..., amb l'avi Jaume i el tiet Lluís
Trepitjant raïm ... , a Cal Pino!
El mot de Cal Pino es remunta a una avantpassada: Coloma Sampere
1813-1896 que es va casar amb Jaume Seriol Escola
Fixa't bé, qui somriu a través del mirall !
Potser una festa de l'Escola Minguella ...!
Hi som tots, ....
Al terrat de casa els avis Seriol
Al terrat de casa
Records de la meva infantesa amb tu, ..., entre moltes altres coses, ... diumenges a la tarda,...
Canción del Pirata
Con diez cañones por banda,
viento en popa a toda vela,
no corta el mar, si no vuela
un velero bergantín;
bajel pirata que llaman,
por su bravura el Temido
en todo el mar conocido
del uno y otro confín.
...］José Espronceda
Romance del río Duero
Río Duero, río Duero,
nadie a acompañarte baja,
nadie se detiene a oír
tu eterna estrofa de agua.
Indiferente o cobarde
la ciudad vuelve a la espalda.
No quiero ver en tu espejo
su muralla desdentada.
Tú Viejo Duero, sonríes
entre tus barbas de plata,
moliendo con tus romances
las cosechas mal logradas.
...］Gerardo Diego
Els més propers de la família
Família Seriol i Suau amb el Pare Ferran M.Solà (monjo de Montserrat)
(trobo a faltar la tieta Roser, ben segur que feia la foto)
Avi Jaume, Pare Ferran M.Solà i Escofet, i Lluís Solà i Escofet
LLUÍS I FERRAN M. SOLÀ I ESCOFET eren fills de BALDOMER SOLÀ I SERIOL, aquest va ser metge, matemàtic i poeta. Ves a saber, potser les teves arrels per la poesia venen d'aquesta branca familiar.
La Perla de Llevant
Dels turons de Sant Jeroni,
fins els sorrals de la mar,
des dels marges del Besós
fins al castell de Montgat
hi ha la vila que avui canto,
hi ha una vila que molt val,
és Badalona, és la terra
que'm, té el cor enamorat.
...］
Juliol de 1912
Baldomer Solà i Seriol
El Teatre
Potser fent Pastorets ...
COMIAT
Estimat Jaume, ja fa molt que compartim la vida, en concret 68 anys. Hi ha hagut moments de més intensitat i altres de menys, però sempre la Marissun i tu heu estat al nostre costat.
Gràcies!
Aquesta cançó que et proposo tot seguit m'agrada molt i desitjo compartir-la amb tu.
Aquesta cançó que et proposo tot seguit m'agrada molt i desitjo compartir-la amb tu.
Siguem feliços!
Gracias a la Vida
Gracias a la vida, que me ha dado tanto.
Me dio dos luceros, que cuando los abro,
perfecto distingo, lo negro del blanco,
y en el alto cielo su fondo estrellado,
y en las multitudes el hombre que yo amo.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado el oído que, en todo su ancho,
graba noche y dia grillos y canarios,
martillos, turbinas, ladrillos, chubascos,
y la voz tan tierna de mi bien amado.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado el sonido del abecedario,
con él las palabras que pienso y declaro:
madre, amigo, hermano, y luz alumbrando
la ruta del alma del que estoy amando.
Gracias a la vida, que me ha dado tanto.
Me ha dado la marcha de mis pies cansados;
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos, montañas y llanos,
y la casa tuya, tu calle y tu patio.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me dio el corazón, que agita su marco
cuando miro el fruto, del cerebro humano,
cuando miro el bueno tan lejos del malo
cuando miro el fondo de tus ojos claros.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto.
Así yo distingo dicha de quebranto,
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto
y canto de todos que es mi propio canto.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Violeta Parra (cantada per Mercedes Sosa)
Mar i Muntanya
Montse
Als Xirucaires no hi ha qui els pari
Fins i tot en temps de confinament, ens trobem telemàticament.
Ja estem preparant una excursió virtual i una caminada casolana de la cuina al menjador passant per l'habitació i el lavabo.
I tornarem a fer el cim, com sempre!
Us hi animeu?
I ara una mica d'història...familiar conjunta
 |
Els Latorre Capella són molt Latorre Capella! |
Vàrem fer grans viatges junts....
només un petit tast....
només un petit tast....
 |
| Eurodisney |
 |
| i Noruega |
la teva cunyada Àgata
Des de Santa Coloma
FELICITATS JAUME,
Espero poder comptar amb la teva amistat durant molt anys més.
Ja fa més de 40 anys que vaig començar a treballar a la Caixa de Barcelona (la que en deien dels “marquesos”) i allà estaves tu dirigint-nos. En aquells temps vam fer molts projectes i encara avui alguns d’ells perduren, deu ser que ho vam fer bastant bé.
Durant aquests anys m’he sentit afortunat de poder treballar amb tu i també de tenir-te com a amic fora de la feina. Sempre has sabut escoltar i m'has ajudat a entendre millor les coses, saps veure aspectes que la resta de mortals no veiem.
Espero poder comptar amb la teva amistat durant molt anys més.
Jaume Campos
(Santa Coloma de Gramenet)
dijous, 7 de maig del 2020
Papa
 |
| Jo no el vaig triar com a pare, senzillament vaig tenir sort. |
  |
| El papa és una combinació estranya de raó i sentiment |
  |
| Estimo al meu pare, no pel que ha fet per mi, que és molt, sinó pel que m'ha ensenyat a fer per mi mateix. Gràcies papa. |
  |
| Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol. Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni. Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida. No obstant això ... En cada vol, en cada vida, a cada somni, perdurarà sempre l'empremta del camí ensenyat. |
 |
| Vas estimar, cuidar i fer feliç com ningú a la dona de la nostre vida. I tot el record està fet 'd'acer inoblidable'. |
 |
| Si després d'aquesta vida tornes a néixer, tan sols una única cosa li demanaria al cel, que el meu pare tornés a ser el meu pare. PER MOLTS ANYS PAPA! |
Del teu fill, Oriol.
L'art d'estimar
He estat buscant i remenant uns quant (no pocs) llibres que parlessin de tu i de mi. És clar que El Petit Príncep n'és un, però no volia recórrer sempre al mateix. I molts altres, n’he trobat! Però…
Finalment, m'he decidit pel sentiment dels sentiments, l'origen i l'essència: l'AMOR. Sí, l'amor en majúscules. No cal més presentació. És clar que es tracta d’un fragment de L’art d’estimar d’Erich Fromm. Aquí n’he transcrit un fragment, dels molts possibles.
"El pare no representa una llar natural, [no és el sol, l'oceà]. [...] Però si el pare no representa el món natural, bé significa l'altre pol de les coses fetes per l'home, de la llei i de l'ordre, de la disciplina, dels viatges i de l'aventura. El pare és qui ensenya al nen, qui li mostra el camí que el portarà cap al món!"
Només volia donar-te’n les gràcies. I, si em permets demanar-t’ho, que sigui digna molts i molts anys més del teu escalf, de la teva companyia i del teu amor.
MOLTES FELICITATS!!
Totes les entrades d’aquest blog corresponen a gent molt propera a tu, del teu cercle més proper. Per això penso que potser es una mica agosarat per part meva participar-hi, pero si tenim en compte que durant 32 anys hem estat sota el mateix sostre, embarcats en el mateix projecte que tant bé vas liderar i que encara segueix vigent i en el que m’enorgulleix haver participat, aquesta gosadia es podrá entendre.
Aquests 32 anys de relació professional, que van començar amb la primera feina que em vas encarregar, calcular la R.T. de la dipositaria de valors en el 4rt trimestre de 1974, i que han passat per diverses etapes, s’han perllongat 10 anys més, que desitjo continuin, mutant a una relació d’amistat molt enriquidora.
I en tots aquests 46 anys he pogut constatar el teu alt nivell intel.lectual i humà. La teva exigencia, la teva professionalitat i el teu “savoir faire” han estat referencia per molta gent: jo em compto, modestament, entre ells. Felicitats en aquesta data i benvingut al grup dels que anomenen persones de risc!!!!
Joan Barquero
Llinars del Vallès
10 de maig de 2020
Felicitats, Jaume
Un badaloní, un erudit, un saberut, pacient, persistent, infatigable, company.
Et vaig conèixer en intentar entrar a la Caixa de Barcelona ja a la Diagonal, cap el 1980, on formaves part de la Direcció d'Informàtica.
El primer contacte va ser en fer l'examen d'entrada. La senyoreta Lídia em va donar l'examen i em va posar en una taula darrere una mampara i, a l'altra banda, hi havia la teva taula. Jo et sentia parlar, amb ves a saber qui, però sí que recordo que deies unes coses molt rares. Vaig pensar que no sabia si l'encertava. Quan vaig acabar l'examen, la curiositat em va fer mirar cap a l'altra banda per veure qui era el que així parlava.
Quan vaig entrar a la Caixa em sorprenia molt que quan jo arribava ja havies arribat i quan marxava encara continuaves allí. Pensava que potser eres un figurant que la Caixa posava per fer por.
No vas ser mai Cap directe, però sí que vàrem col·laborar molt, atès que el teu coneixement arribava a tots els departaments: eres el responsable màxim de tota la infrastructura del sistema.
Excel·lent conductor de la marxa de Caixa de Barcelona cap a la Caixa de Pensions, que vas fer lliure de problemes i vas suportar amb entusiasme els primers mesos de la nova operativa.
Crec que m'he enrotllat una mica però no voldria acabar sense comentar una anècdota que va fer que fossis el primer tecnològic a qui la tecnologia li va fer la guitza. Un dia vas acompanyar a la teva filla i a una amiga, que feien classes de música, a un examen o potser a un concert al Gran Teatre del Liceu. Això era cap al capvespre i les vas dur amb el teu cotxe, que vas deixar a un aparcament automatitzat que hi havia a les Rambles. Aquest aparcament era una novetat ja que era informatitzat: deixaves el cotxe a l'entrada, et donaven un codi i el cotxe era transportat a un "magatzem" vertical al soterrani, cosa que estalviava molt espai.
Veu anar al Liceu i al sortir al vespre i anar cap a recollir el cotxe i no el trobaven. Semblava que la informàtica havia fallat, o a l'entrar o al localitzar-lo. Estiguéreu diverses hores fins que els empleats van poder localitzar el cotxe cap a les tres de la matinada amb gran neguit i patiment teu i les famílies.
Et vaig conèixer en intentar entrar a la Caixa de Barcelona ja a la Diagonal, cap el 1980, on formaves part de la Direcció d'Informàtica.
El primer contacte va ser en fer l'examen d'entrada. La senyoreta Lídia em va donar l'examen i em va posar en una taula darrere una mampara i, a l'altra banda, hi havia la teva taula. Jo et sentia parlar, amb ves a saber qui, però sí que recordo que deies unes coses molt rares. Vaig pensar que no sabia si l'encertava. Quan vaig acabar l'examen, la curiositat em va fer mirar cap a l'altra banda per veure qui era el que així parlava.
Quan vaig entrar a la Caixa em sorprenia molt que quan jo arribava ja havies arribat i quan marxava encara continuaves allí. Pensava que potser eres un figurant que la Caixa posava per fer por.
No vas ser mai Cap directe, però sí que vàrem col·laborar molt, atès que el teu coneixement arribava a tots els departaments: eres el responsable màxim de tota la infrastructura del sistema.
Excel·lent conductor de la marxa de Caixa de Barcelona cap a la Caixa de Pensions, que vas fer lliure de problemes i vas suportar amb entusiasme els primers mesos de la nova operativa.
Crec que m'he enrotllat una mica però no voldria acabar sense comentar una anècdota que va fer que fossis el primer tecnològic a qui la tecnologia li va fer la guitza. Un dia vas acompanyar a la teva filla i a una amiga, que feien classes de música, a un examen o potser a un concert al Gran Teatre del Liceu. Això era cap al capvespre i les vas dur amb el teu cotxe, que vas deixar a un aparcament automatitzat que hi havia a les Rambles. Aquest aparcament era una novetat ja que era informatitzat: deixaves el cotxe a l'entrada, et donaven un codi i el cotxe era transportat a un "magatzem" vertical al soterrani, cosa que estalviava molt espai.
Veu anar al Liceu i al sortir al vespre i anar cap a recollir el cotxe i no el trobaven. Semblava que la informàtica havia fallat, o a l'entrar o al localitzar-lo. Estiguéreu diverses hores fins que els empleats van poder localitzar el cotxe cap a les tres de la matinada amb gran neguit i patiment teu i les famílies.
La informàtica va fer una jugada al gran expert informàtic.
Josep Quevedo
dimecres, 6 de maig del 2020
Tiet Jaume!
Jaume,
Amb la teva presència
Un està atent i
Mira d'escoltar
El teu gran discurs
MOLTES FELICITATS JAUME!
Isabel
Moments especials...
En quant als pastissos, n'ha fet de totes menes i colors, ja ho sabeu.
Però jo n'he triat dos, de dies molt especials per a la meva família.
I aquest altre
Àgata
Però jo n'he triat dos, de dies molt especials per a la meva família.
Un de les mones que any rere any ens ofereix, fins i tot en confinament!
I aquest altre
 |
| Casament d'en Roger i la Txell al Molí |
Àgata
dilluns, 4 de maig del 2020
Plantada
de l’olivera al Mas-Ram el Desembre del 1998
Estimat Jaume, no sé a qui ni perquè, un dia se li va
ocórrer aquesta frase :
“A la vida cal tenir un fill@, plantar un arbre i
escriure un llibre”
Podriem filosofar molt sobre el valor del contingut de la frase però ara no vé al cas. Si vols ja ho farem un dia……
M’agradaría resumir-ho, en qué les tres tenen un nexe en
comú i que seria el fet de “donar vida”.
Tenir un fill@ és
un acte de generositat inmens, renúncies a part de la teva vida per dedicar-te
a la seva. Li vetlles el son, li alimentes l’ànima, l’ensenyes a caminar i a
caminar per la vida. L’acompanyes sempre i ell/a a tú sempre t’acompanyarà.
Plantar un arbre és tenir consciència de que
estàs en sintonía amb la natura, que aquella llavor que has plantat requereix
que la cuidis, la reguis, li treguis les males herbes, la protegeixis del sol i
la tempesta, a fi de que prosperi.
I escriure un llibre o textos o quaderns…. escriure, és
transmetre les teves idees, els teus pensaments i escampar-les al paper perqué els altres les llegeixin, les disfrutin i que
perdurin en el temps.
Certament les 3
coses son molt importants.
Tú, Jaume, al
llarg d’aquests 70 anys, has sabut compaginar gairebé a la perfecció, totes tres.
Segueix aixi PER MOLTS ANYS !!!
Roser i Jordi
10 maig 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)