divendres, 8 de maig del 2020



En l'inici...


 

De les arrels de Badalona i Comabella has esdevingut home de mar i muntanya


       Vida de família ... tradicions ... i anar creixent ...


    Ja podies amb aquest palmó ...!!!










                                             Poques vegades anàvem a la gran Ciutat



   
    Trepitjant raïm ..., amb l'avi Jaume i el tiet Lluís



       Trepitjant raïm ... , a Cal Pino!
                     
            El mot de Cal Pino es remunta a una avantpassada: Coloma Sampere
                     1813-1896 que es va casar amb Jaume Seriol Escola



  

Fixa't bé, qui somriu a través del mirall !


 Potser una festa de l'Escola Minguella ...!



    Hi som tots, ....



Al terrat de casa els avis Seriol



Al terrat de casa



Records de la meva infantesa amb tu, ..., entre moltes altres coses, ... diumenges a la tarda,... 

Canción del Pirata

Con diez cañones por banda,
viento en popa a toda vela,
no corta el mar, si no vuela 
un velero bergantín;
bajel pirata que llaman,
por su bravura el Temido
en todo el mar conocido
del uno y otro confín.
...José Espronceda
                               


Romance del río Duero

Río Duero, río Duero,
nadie a acompañarte baja,
nadie se detiene a oír
tu eterna estrofa de agua.

Indiferente o cobarde
la ciudad vuelve a la espalda.
No quiero ver en tu espejo
su muralla desdentada.

Tú Viejo Duero, sonríes
entre tus barbas de plata,
moliendo con tus romances
las cosechas mal logradas.
...]Gerardo Diego 
                              


   Els més propers de la família


Família Seriol i Suau amb el Pare Ferran M.Solà (monjo de Montserrat)

(trobo a faltar la tieta Roser, ben segur que feia la foto)



Avi Jaume, Pare Ferran M.Solà i Escofet,  i Lluís Solà i Escofet 

LLUÍS I FERRAN M. SOLÀ I ESCOFET eren fills de BALDOMER SOLÀ I SERIOL, aquest va ser metge, matemàtic i poeta. Ves a saber, potser les teves arrels per la poesia venen d'aquesta branca familiar.


La Perla de Llevant

Dels turons de Sant Jeroni,
fins els sorrals de la mar,
des dels marges del Besós
fins al castell de Montgat
hi ha la vila que avui canto,
hi ha una vila que molt val,
és Badalona, és la terra
 que'm, té el cor enamorat.
...]
Juliol de 1912
Baldomer Solà i Seriol


   El Teatre





        Potser fent Pastorets ...



COMIAT
Estimat Jaume, ja fa molt que compartim la vida, en concret 68 anys. Hi ha hagut moments de més intensitat i altres de menys, però sempre la Marissun i tu heu estat al nostre costat.
Gràcies!


Aquesta cançó que et proposo tot seguit m'agrada molt i desitjo compartir-la amb tu.
Siguem feliços!


                         Gracias a la Vida

                         Gracias a la vida, que me ha dado tanto.   
                         Me dio dos luceros, que cuando los abro,
                         perfecto distingo, lo negro del blanco,
                         y en el alto cielo su fondo estrellado,
                         y en las multitudes el hombre que yo amo.

                         Gracias a la vida que me ha dado tanto.
                         Me ha dado el oído que, en todo su ancho,
                         graba noche y dia grillos y canarios,
                         martillos, turbinas, ladrillos, chubascos,
                         y la voz tan tierna de mi bien amado.

                         Gracias a la vida que me ha dado tanto.
                         Me ha dado el sonido del abecedario,
                         con él las palabras que pienso y declaro:
                         madre, amigo, hermano, y luz alumbrando
                         la ruta del alma del que estoy amando.

                         Gracias a la vida, que me ha dado tanto.
                         Me ha dado la marcha de mis pies cansados;
                         con ellos anduve ciudades y charcos,
                         playas y desiertos, montañas y llanos,
                         y la casa tuya, tu calle y tu patio.

                         Gracias a la vida que me ha dado tanto.
                         Me dio el corazón, que agita su marco
                         cuando miro el fruto, del cerebro humano,
                         cuando miro el bueno tan lejos del malo
                         cuando miro el fondo de tus ojos claros.

                         Gracias a la vida que me ha dado tanto.
                         Me ha dado la risa y me ha dado el llanto.
                         Así yo distingo dicha de quebranto,
                         los dos materiales que forman mi canto
                         y el canto de ustedes que es el mismo canto
                         y canto de todos que es mi propio canto.

                         Gracias a la vida que me ha dado tanto.

                                     Violeta Parra (cantada per Mercedes Sosa)




Mar i Muntanya

Montse


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.