L'art d'estimar

  

He estat buscant i remenant uns quant (no pocs) llibres que parlessin de tu i de mi. És clar que El Petit Príncep n'és un, però no volia recórrer sempre al mateix. I molts altres, n’he trobat! Però…

Finalment, m'he decidit pel sentiment dels sentiments, l'origen i l'essència: l'AMOR. Sí, l'amor en majúscules. No cal més presentació. És clar que es tracta d’un fragment de L’art d’estimar d’Erich Fromm. Aquí n’he transcrit un fragment, dels molts possibles.

"El pare no representa una llar natural, [no és el sol, l'oceà]. [...] Però si el pare no representa el món natural, bé significa l'altre pol de les coses fetes per l'home, de la llei i de l'ordre, de la disciplina, dels viatges i de l'aventura. El pare és qui ensenya al nen, qui li mostra el camí que el portarà cap al món!"

Només volia donar-te’n les gràcies. I, si em permets demanar-t’ho, que sigui digna molts i molts anys més del teu escalf, de la teva companyia i del teu amor.