Que difícil és posar negre sobre blanc el que vols dir! Sobretot, quan el que vols és traduir sentiments en paraules! Els experts aconsellen començar fent una pluja d'idees i a mi m'ha sortit un diluvi:
Jaume, Marissun, padres carmelites, diumenges a les 15, Renault 8, Lawrence d'Aràbia, Gran Licor Alentador, casament, Arenys de Munt, el Masnou, Cap Nord, Marxa de la Llibertat, President Companys, Estel, Oriol, cangurs, Mas Ram, piscina, sol, dinars, sopars, revetlles, incendi, celebracions, pastissos, paelles, pa, rialles, somriures, trencament, crisi, plors, suport, consells, companyia, Montellà, Visiega...
...i envoltant-ho tot, de manera constant: dialogar, discutir, debatre. Si amb algú he practicat amb plaer l'art de la dialèctica ha estat amb tu. Recordo que de jove discutia amb passió, com si es tractés d'un combat en què no em volia deixar vèncer. Amb els anys, la passió s'ha apaivagat, potser perquè he entès que gairebé no hi ha res que valgui la pena ser discutit apassionadament perquè les coses substancials de la vida són poques però indiscutibles. Amb tu vaig aprendre que "depèn" és sempre una bona resposta per guanyar temps mentre busques un argument irrefutable.
Benvolgut Jaume, quan burxo en els racons llunyans de la memòria, em costa trobar un temps en què tu no hi siguis present, per això, per a mi, ets com un germà més, perquè ets present a la meva vida des que en tinc records. Que per molts anys puguem seguir discutint tot assaborint un dels teus pastissos ben remullat amb el que tu ja saps.
PER MOLTS MÉS ANYS!!!
Imma
Imma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.