Et vaig conèixer en intentar entrar a la Caixa de Barcelona ja a la Diagonal, cap el 1980, on formaves part de la Direcció d'Informàtica.
El primer contacte va ser en fer l'examen d'entrada. La senyoreta Lídia em va donar l'examen i em va posar en una taula darrere una mampara i, a l'altra banda, hi havia la teva taula. Jo et sentia parlar, amb ves a saber qui, però sí que recordo que deies unes coses molt rares. Vaig pensar que no sabia si l'encertava. Quan vaig acabar l'examen, la curiositat em va fer mirar cap a l'altra banda per veure qui era el que així parlava.
Quan vaig entrar a la Caixa em sorprenia molt que quan jo arribava ja havies arribat i quan marxava encara continuaves allí. Pensava que potser eres un figurant que la Caixa posava per fer por.
No vas ser mai Cap directe, però sí que vàrem col·laborar molt, atès que el teu coneixement arribava a tots els departaments: eres el responsable màxim de tota la infrastructura del sistema.
Excel·lent conductor de la marxa de Caixa de Barcelona cap a la Caixa de Pensions, que vas fer lliure de problemes i vas suportar amb entusiasme els primers mesos de la nova operativa.
Crec que m'he enrotllat una mica però no voldria acabar sense comentar una anècdota que va fer que fossis el primer tecnològic a qui la tecnologia li va fer la guitza. Un dia vas acompanyar a la teva filla i a una amiga, que feien classes de música, a un examen o potser a un concert al Gran Teatre del Liceu. Això era cap al capvespre i les vas dur amb el teu cotxe, que vas deixar a un aparcament automatitzat que hi havia a les Rambles. Aquest aparcament era una novetat ja que era informatitzat: deixaves el cotxe a l'entrada, et donaven un codi i el cotxe era transportat a un "magatzem" vertical al soterrani, cosa que estalviava molt espai.
Veu anar al Liceu i al sortir al vespre i anar cap a recollir el cotxe i no el trobaven. Semblava que la informàtica havia fallat, o a l'entrar o al localitzar-lo. Estiguéreu diverses hores fins que els empleats van poder localitzar el cotxe cap a les tres de la matinada amb gran neguit i patiment teu i les famílies.
La informàtica va fer una jugada al gran expert informàtic.
Josep Quevedo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.