Tants anys mirant de fer-lo content i de sobte t'adones que el pare somriu quan et veu a tu feliç.
I si part de la seva felicitat rau en ser feliç jo?
Potser és una dimensió desconeguda, però tal vegada val la pena explorar-la.
Tant de bo no deixem mai d'aprendre junts, papa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.